ESTACIÓ DE BOIRA; estic pensant

 

Estic pensant

Estic pensant, potser de més,

en fils que s’enreden dins del cap,

com teranyines d’un hivern espès

on cada pensament s’escapa i atrap.

Estic pensant per no sentir,

per no mirar-me massa endins,

que si em desfaig puc confondre el crit

amb el silenci dels jardins.

El cos em pesa, cos prestat,

closca d’un somni que no entenc,

i el miro amb ulls de visitant

com qui estima el mar però no s’hi llença gens.

Estic pensant en ell,

en la calma que m’ofereix,

quan el món se’m trenca en mil trossos

ell és la mà que no s’adreça —però m’hi deix.

Estic pensant en el futur, en els diners,

en la por de ser el pes que arrossega,

en la vida que no arriba mai,

en l’esperança que s’apaga i juga a fer-se cega.

I, jo camino sota la pluja,

el temps se m'escola entre les mans,

com l’aigua tèrbola d’una riera

que no sap on va ni d’on se’n va.

Estic pensant que potser un dia

aquest soroll serà silenci,

i que el meu cos —el meu enemic—

serà refugi, no presència.

Estic pensant, sí,

que pensar potser és esperar,

una manera de dir “resisteix”,

mentre el cor, cansat,

es recorda de bategar.

I, en aquell instant tan lent,

on la vida s’acosta a puntetes,

tot s’atura, tot s’entén:

sóc jo, nua i incerta; però viva,

sota les meves pròpies tempestes.

- A. Bigorra

 

La decisió de Sifíl

Calamars a la romana no, no, a l'andalusa que m'agraden més, sobretot pel arrebossat que és més discret. Que a vegades a la romana li pegues una mossegada i surt l'arrebossat per un lloc i l'anell finíssim de calamar per un altre. Val! però li poso llimona, o no? quin gran tema! Puc menjar-me'ls calentets sense llimona ni res, i quan es vagin refredant... Zasca! Els fico la llimona. Però, demano de vermut? Ai! Als calamars no sé si els va bé! Escolta'm si em ve de gust perquè no ho puc demanar? Però m'agrada negre... Doncs ho demano negre, Quin problema hi ha? Sempre ho demano negre, podria canviar, no ho sé, per provar! I això del gel val, em sembla bé. Encara que, l'oliva, jo... jo eh! No li trobo el sentit. Després te la menges i té un gust indefinit. De tota manera no puc deixar de posar-hi la maleïda oliva. Ara. Per on no passo, és per haver d'asseure'm en aquests incòmodes tambu...

   - Sifíl, Sifíl, me oyes?

  - Qué... qué quieres?!

  - Nada, que te has quedado ensimismado, ¡como en otro mundo!

  - ¡Ay! Que estaba... ¡pensando!

 - Bueno, pensador, ¿vamos a hacer el aperitivo, quieres salir?

 - Me da un poco de pereza. Pero va, si, ¡vamos! Aunque, quiero calamares, !a la andaluza!

 

  Aloisius 8-X-25

 

Està clar que penso perquè existeixo

Estic pensant en els anys perduts i que mai no tornaran. En tota la gent que he conegut en temps de barbàrie. M'he tret tota la merda de sobre. Feia temps que no em sentia tan relaxada. Estic pensant que gràcies a les eines que em lliuren cada dia, la meva ment pot descansar i sentir-se acollida. Abans tot era negre. No existia el futur. Tot era misèria. Vaig perdre els amics, la família i vaig esdevenir un gos del carrer. Sort de tots els centres que m'han acollit i de tota la natura de què vaig gaudir. Gràcies, mare. El món és gris sense tu. Jo et cuidava i ens fèiem companyia l'una a l'altra. Penso en el meu passat i m’esgarrifo. Soc una mera supervivent. De tant en tant, miro al meu voltant aquest món ple d'entrebancs i em fa por sortir a aquest món a enfrontar-m'hi. Fins quan durarà aquesta recremor que sento per dins i aquest buit que m'ha quedat? Estic pensant que ja va sent hora que em posi les botes i comenci un altre cop a ballar country. M'alegro que ja arribi el fred, me'n tranquil·litza força. L'estiu, per a mi, és la pitjor estació de l'any i és quan més pateixo. Estic pensant que s'ha d'acabar aquesta soledat i tornar a estimar i que m'estimin. Estic somiant en veu alta, això és tot. Ara és l'hora de bregar amb l'enemic i sortir d'aquest malson. Només em falta estar en pau amb el meu cos i crec que podré tornar a ser qui era abans de haver conegut la guerrilla del carrer.

EVA

Estic pensant: “l’art que ens ha donat la vida per a tots els éssers humans”

Jo penso quasi sempre a tot moment, fins i tot quan dormo hi ha vegades que no descansa la meva ment... perquè jo crec que la ment humana sempre sol estar a 100% per hora normalment.

Tothom normalment acostuma a pensar, però també n’hi ha alguna gent que sol fer les coses sense pensar en cap moment... això majoritàriament no és gens beneficiós, perquè té quasi sempre repercussions negatives.

Si la naturalesa de la vida ens ha donat el cervell humà, per alguna raó seria...

Resumint i per acabar... a la majoria de les vegades s’ha de pensar, i també fer molt de cas a la intuïció dels sentits per també adonar-se’n compte de les situacions amb la llei de la relativitat.

[FI]

Joan Vizcarra Castro