ORGULL BOIG!

 

Manifest

Per als despistats, avui és 3 de juny de 2023 i la comunitat boja de Catalunya celebra el seu dia de l’Orgull Boig.

Com va dir Thomas Reid, “Una cadena és tan forta com la seva baula
més feble.”

Perquè hem tingut un somni, un somni en el que tots els col·lectius estigmatitzats seran lliures. Lliures de racismes, patriarcats i sistemes capitalistes salvatges i opressors. Creiem en el suport mutu, en que hem d’ajudar-nos entre nosaltres, amb orgull i pas ferm per a poder aconseguir així els nostres drets com a éssers humans capaços de portar una vida plena. Els bojos som aquí, a la vostra disposició, us
tendim la mà per a bastir ponts de respecte i fraternitat entre els d’això i els d’allò, els d’aquí i els d’allà i que aquesta cadena social sigui cada vegada més forta, més digna, més orgullosa i més feliç.

Estem fartes de paternalismes, de que ens tractin com a nens, que la nostra paraula valgui menys. Per tot això, hem tingut un somni en el qual:

• El consentiment “informat” deixarà de ser coaccionat per a ser lliure i voluntari i estarà basat en una informació àmplia, real i de qualitat. Especialment en el cas dels electroshocks.
• S’eliminaran les contencions mecàniques. No són el mateix que les reduccions o en el seu defecte, es farà públic el registre de contencions i els seus motius.
• Es documentaran en vídeo aquests actes que ens violenten i ens maten, ja que les mesures de control han tingut bons resultats en presons i comissaries.
• S’aboliran les humiliacions com ara càstigs, escorcolls, nus integrals forçats, revisió de pertinences personals sense permisos previs i un llarg etcètera.
• Mitja hora de sessió amb psicologia en la sanitat pública cada dos mesos no és teràpia, és un succedani, que no ens enganyin.

En definitiva, que es respecti la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Perquè quan ens ingressen, tots els nostres drets es veuen suspesos com si estiguéssim a Guantánamo.

Durant els seus 27 anys d ’empresonament, Mandela va atesorar el poema Invictus de Mr. Henley. És un cant a la llibertat i a la resistència humana en els moments més difícils de la existència. Els seus versos li van servir de guia i consol espiritual. I diu així:

“Més enllà de la nit que em cobreix negra com l’abisme insondable, dono gràcies als déus que podien insistir per la meva ànima invicta.

En les atzaroses arpes de les circumstàncies, mai m’he lamentat ni pestanyejat. Sotmès als cops del destí, el meu cap està ensangonat però alçat.

Més enllà d’aquest lloc de còlera i llàgrimes on jeu l’horror de l’ombra, l’amenaça dels anys em troba i em trobarà sense por.

No importa com d’estret sigui el portal, com de carregada de càstigs la sentència: Soc l’amo del meu destí, Soc el capità de la meva ànima”.

Hem tingut un malson en la qual moria una persona, Augusto Claisse, víctima el 2021 d’una contenció mecànica.

I també hem tingut un somni, un somni en el qual la situació general del sistema de salut a Catalunya serà just, de qualitat, humà i universal; en el qual la Planificació de Decisions Anticipades es respectarà com una cosa sagrada; on les pastilles no seran l’únic tractament i prendrem les regnes de les nostres vides amb les nostres pròpies decisions.

L’atomització dels proveïdors de serveis de salut a Catalunya provoca que es converteixin en petits regnes de Taifes. És lamentable i fa que l’usuari final pagui les conseqüències.

També denunciem la precarietat actual, no solament la del 25% de la població, sinó també la de la majoria de la societat. I exigim la garantia de les nostres pensions, cada cop més revisades, doncs són d’extrema importància tenint en compte a qui va dirigida aquesta prestació: a col·lectius en situació d’alta vulnerabilitat social.

La nostra autonomia total és indispensable. I és que no sempre estem alienats, i demanem, no, exigim el nostre dret a decidir, a l’autodeterminació en aquests períodes de lucidesa en els quals som amos de nosaltres mateixos.

Durant els ingressos, continuem sent éssers humans amb drets. Són els moments en els quals ens trobem més vulnerables, i és en aquests moments quan s’han de garantir, més que mai, la protecció de la nostra salut i integritat. Reafirmem, en la meva vida, mano jo!

Creiem en el poder de l’educació com a mitjà per a trencar prejudicis i lluitar contra l’estigma i l’ autoestigma. Defensem les escoles com a primer fòrum i lloc d’àmbit comunitari i social, on es pot treballar la promoció de la salut mental, la prevenció dels trastorns psicològics, la conducta suïcida i les autolesions. La visibilitat i educació en salut mental creiem que ha de fer-se des de les escoles.

D’altra banda, des d’aquí reconeixem l’ajuda inestimable de la comunitat. Gràcies a les famílies i professionals que ja han superat el vell paradigma de la biomedicina, especialment als quals sou aquí. Gràcies pel vostre afecte i suport. I aprofitem per apel·lar al conjunt de la societat per a que s’impliqui en la defensa dels nostres drets. La lluita pels nostres drets és la lluita pels drets de tots.

Pel nostre costat, nosaltres ens comprometem a enfortir vincles entre el nostre col·lectiu, a l’empatia i a la solidaritat.

Aquesta tarda ens hem trobat a la l’antiga presó de La Model per a celebrar aquest somni, des del 2018 que ens reunim per a celebrar-lo.

Hem sortit de l’armari i estem EMBOGITS D’ORGULL.

Des del SRC esperem trobar-nos en aquesta jornada i reivindicar junts i juntes els nostres drets. 

Per a més informació podeu consultar la web: https://orgullboig.org/