Per la relaxació d'avui us deixo un poema de Mireia Verdaguer.

Deixeu-vos seduir pels seus versos i recuperem el nostre moment més intim. Quan encara no havíem nascut. Ho recordeu?

Relaxació

Em mantinc closa,
m'interioritzo i
embolico
com un fetus no nat.

Escolto el silenci
del liquid que,
calant-me els porus,
sensualment m'envolta.

Imagino la pau
en els meus ulls clucs,
apropo suaument el nas
al baix ventre nu.

Em plego lentament
i jugo amb els dits,
m'acaricio amb tacte
els genolls- pits.

Bec la solitud
que em dóna la serenitat
de l' imaginari món
de la no realitat.

La música que ens acompanya ens portarà a preguntar-nos.. qui som? Què podríem respondre?

Posa't còmode. Comencem en 3... 2... 1...

https://youtu.be/N5KUcydiw4Q