Has pujat mai a una muntanya russa?.. L'atracció comença tranquil·la, a poc a poc. Segueix les vies i de cop comença a pujar molt alt i lent. Alt... i lent. Un nus de nervis se't posen a l'estómac. Torna a anar recta un breu instant que et serveix per agafar aire i de cop la gran baixada ( fiuuuuu). El nus de l'estómac se'n va a través de la boca acompanyat per un crits. Pugem, baixem, cridem, rient.... Una vegada i una altra. Al final de l'atracció recuperem la sensació de seguretat, calma... Quins nervis he pesat. Però que descansat m'he quedat.
A vegades els nostres dies són així, o les setmanes, o els anys o fins i tot, la vida. Som en una muntanya russa que ens aporta emocions que ens aporta nervis, angoixes, rialles i calma.
Si mirem d'estar relaxats veurem que les baixades són fins i tot agradables. Prova-ho.
Acompanya'm en aquesta atracció i disfruta.
Busca un lloc i moment tranquil, posa't còmode, tanca els ulls i comencem en 3... 2... 1....
Los que se enferman de la calma es que no conocen la tormenta (Dorothy Parker)
A veces, la ignorancia sobre que debemos o no debemos hacer frente es lo que nos desestabiliza. ¡Prioriza siempre lo más urgente!
Hoy te sientes bien ...
ResponEliminaLibre y en Paz ...