Els contes ens obren el camí cap a la imaginació, la reflexió i cap a l’inconscient. També ens ajuden a entendre’ns una mica millor.
Avui us proposem “La Falguera i el Bambú” és un conte curt oriental, que ens parla de la perseverança que cal tenir per lluitar i aconseguir els nostres propòsits.
La confiança en el treball i aprendre a tenir paciència quan les coses no surten a la primera és una de les premisses del relat. No hem d’oblidar que cadascú té el seu ritme i les seves necessitats.
Pensar que si ho estàs fent bé, acabaran sortint els teus propòsits, que potser encara estant tirant arrels!!!
A veure quines conclusions en trilleu vosaltres ...
La Falguera i el Bambú
Un home va decidir donar-se per vençut… va renunciar a la seva feina, a la seva relació de parella, a la seva vida. I perdut, va anar al bosc per parlar amb un ancià que deien era molt savi.
-Podria donar-me una bona raó per no donar-me per vençut? – Li va preguntar.
-Mira al teu al voltant – va respondre l’ancià-, veus aquesta falguera i aquest bambú que tinc aquí?.
-Sí – va respondre l’home.
-Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. La falguera va créixer ràpidament. El seu verd brillant cobria el sòl. Però no va sortir la llavor de bambú. No obstant això no vaig renunciar-hi.
-El segon any la falguera va créixer més brillant i abundant. I novament, tampoc va créixer la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.
-El tercer any, tampoc va brollar la llavor de bambú. Però no vaig renunciar-hi.
-El quart any, va seguir sense sortir la llavor de bambú. Però no vaig renunciar-hi.
-El cinquè any, un petit brot de bambú va treure el cap a la terra. En comparació de la falguera, era aparentment molt petit i insignificant.
-El sisè any, el bambú va créixer més de 20 metres d’alçada. El que havia passat és que s’havia passat cinc anys fent créixer unes arrels que el sostinguessin per sota terra. Aquelles arrels el van fer fort i li van donar el que necessitava per sobreviure.
-Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment has estat tirant arrels? – Li va dir l’ancià i va continuar…
-El bambú té un propòsit diferent al de la falguera, no obstant això, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bell.
Saber esperar...
ResponEliminaLa paciencia...
No desesperarse...
Darle tiempo al tiempo...
La perseverancia...
m'encanta!!
Elimina